OBSERVAR LA CONDUCTA DEL NOSTRE FILL.

EL PRIMER PAS PER CANVIAR LA CONDUCTA DEL NOSTRE FILL (2)

OBSERVAR LA CONDUCTA DEL NOSTRE FILL. 

Resultat d'imatges de libres de observar conducta del hijo

Tenint en compte tot el que vam dir en la introducció sobre el primer pas per canviar la conducta del nostre fill; abans de canviar la conducta , hem de saber què passa, perquè passa (antecedents) i perquè segueix estant present (conseqüents). Abans de canviar la conducta s’ha d’observar.

  • Què està passant.
  • Amb qui està.
  • On està.
  • I que aconsegueix al fer el que fa.

Aquest procés d’observació es diu anàlisi de la conducta i analitza el que passa abans, durant i després de la conducta del nen. Exemple:

La mare d’en Jan té un problema: “el meu fill Jan és un desobedient, no fa cas de res. Ho he provat tot. Ja no sé que fer”.

Tenim clar el que passa? Ha etiquetat al seu fill de desobedient, però no sabem ni quan, ni amb qui, ni perquè ho fa. Sabem que segueix desobeint i que aconsegueix el que vol dels seus pares.

Si observem la conducta durant uns dies veiem:

  • Cada vegada que arribar l’hora de menjar, en Jan esta veient la televisió.
  • La mare el crida des de la cuina.
  • Després de diversos fracassos perquè vingui, comença a cridar.
  • O l’amenaça amb no veure la televisió tot el dia (que després no compleix).

Ara comencem a saber el que passa: Jan desobeeix els crits de la mare (antecedents) i per les amenaces no complides i els premis (conseqüents). També observem que la desobediència no es dona amb el pare perquè les ordres són clares i les conseqüències es compleixen.

Per poder canvia la conducta d’en Jan la mare ha de deixar d’etiquetar al fill “el meu fill desobedient” i fer una descripció de la conducta – problema: “quan crido al meu fill perquè vingui a dinar, i fins que no l’amenaço, crido o li prometo alguna cosa no ve”.

La desobediència és una cosa molt comuna en la infantesa. La majoria dels nens desobeeixen perquè s’han acostumat a fer-se els sords davant de les ordres imposades o regulades per nosaltres. És el que s’anomena sordesa casolana. La majoria dels nens tenen sordesa selectiva  a casa. Només es curen si els pares canviem la forma de dir les coses; si canvien els esdeveniments i la nostra manera d’actuar.

En seguirem parlant.

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *